dimarts, 5 de juny de 2018

EL MAR


El mar va fantasiar en ona alta
que tu m'acariciares.

Necessito un instant dels teus llavis,
necessito dir que l'aurora,
en què es fa de dia és amb mi,
que sí, que ens estimem.

O emporta't amb tu aquests dos goigs
i pors i gemecs.

O m'ho dius a mi les teves mans,
dues blanques suaus carícies,
dos els passos;
dos nàufrags sense port;
dues gotes d'una pluja d'estiu;
dos temples, sense guia;
dos cels, dos inferns,
dos déus, i una sola ànima
sobre el caos.

10 comentaris:

  1. Precioso poema, con una tristeza interna que quiere desaparecer

    Un abrazo

    ResponElimina
  2. Preciosa poesia, hola ANNA, feliz día. Besin.

    ResponElimina
  3. Um poema onde há alguma inquietude ... mas agradável de se ler!!!
    bj

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por regresar y dejar tu comentario en mi blog.

      Besos

      Elimina
  4. Muito bonito e intenso. Adorei. :))

    Hoje, do Gil, que por motoivos porfissionais não pode visitar os blogues amigos:
    Coração em labaredas vulcânicas.

    Bjos
    Votos de uma boa Terça-Feira

    ResponElimina
  5. Bonitos versos al mar.

    Besos

    ResponElimina