dimarts, 5 de juny de 2018

EL MAR



El mar va somiar en veu alta

que la teva em besaries.

Allibera'm un instant els llavis,

et necessito contar-te

sobre el llenca d'aurora

en què advertiments amb mi,

que va ser cert,

que sí que ens estimem.



I ja abans que elimini d'escumes,

el mar somia que moro al teu costat

reprèn-te jo quedo.

I deixa'm les teves mans.

O emporta't atapeïts amb tu aquests dos joies

i pors i gemecs.


Els meus dos crits a un temps;

Dos tigres, dues colomes;

Dos himnes, dos sanglots;

Dos triomfs, dues nostàlgies;

Dues culpes i una sola bogeria

i un miracle.


O deixa'm les teves mans.

Dos poltres, dos sofriments

dos blancs dolços gossos llepant-me els passos;

dos nàufrags, dos ports;

dues forces, dos defalliments;

dues gotes d'una pluja de estiu;

dues sacrilegis

dos temples, dos caus;

dos cels, dos inferns,

dos déus, i una gènesi sola

sobre el caos.

10 comentaris:

  1. Precioso poema, con una tristeza interna que quiere desaparecer

    Un abrazo

    ResponElimina
  2. Preciosa poesia, hola ANNA, feliz día. Besin.

    ResponElimina
  3. Um poema onde há alguma inquietude ... mas agradável de se ler!!!
    bj

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por regresar y dejar tu comentario en mi blog.

      Besos

      Elimina
  4. Muito bonito e intenso. Adorei. :))

    Hoje, do Gil, que por motoivos porfissionais não pode visitar os blogues amigos:
    Coração em labaredas vulcânicas.

    Bjos
    Votos de uma boa Terça-Feira

    ResponElimina