Només sóc el reflex amarg d'un record per a tu.
Aquest matí, després de tant de temps et vaig veure.
Vaig voler cridar, però emmudí.
De la meva gola sol silenci,
del meu pit, va brollar dolor.
Tan sols em va quedar la pell,
tantes vegades recorreguda pels meus dits.
L'empremta d'un perfum que m'enamoro.
A vegades el perfum es tan profund, que costa de que marxi..
ResponEliminaUna abraçada Anna.
M'ha encantat la teva poesía.Tens la sensibilitat a flor de pell.
ResponEliminaSegueix així, no canviïs. Salutacions.
Es molt bonic el teu estil de poesia
ResponEliminasurt de la rutina i lo monotom
petons