dimarts, 9 de gener del 2018

NOMÉS

Només sóc el reflex amarg d'un record per a tu.
Aquest matí, després de tant de temps et vaig veure.
Vaig voler cridar, però emmudí.
De la meva gola sol silenci,
del meu pit, va brollar dolor.

Tan sols em va quedar la pell,
tantes vegades recorreguda pels meus dits.

L'empremta d'un perfum que m'enamoro.

3 comentaris:

  1. A vegades el perfum es tan profund, que costa de que marxi..
    Una abraçada Anna.

    ResponElimina
  2. M'ha encantat la teva poesía.Tens la sensibilitat a flor de pell.
    Segueix així, no canviïs. Salutacions.

    ResponElimina
  3. Es molt bonic el teu estil de poesia
    surt de la rutina i lo monotom

    petons

    ResponElimina