EL MIRALL DE L'ÀNIMA

Ets com la dolça melangia

que nia en el mirall de l'ànima.

I, és tan llarga la tardança,

que a ment i cor s'instaura l'esperança.

Tu tan lliure de lligams ets molt més preciosa,

és quan en joc entra veloç la meva enyorança.

Per llunyana de tu la meva ment capritxosa.

Ni tan sols una petita espurna d’ alternança,

entre malenconia i esperança.

Segur que algun dia cantem alabança

dels nostres desitjos veure complerts.

Sense mancança, que per llarga

que sigui nostra tardança, amb més grat

ho agafarem al retrobar-nos.

Bella i lliure flor, vola, vola sola,

que sempre amb tu el meu ésser volarà.

Imperceptible a ulls teus, els altres sentits

hauràs d'aguditzar, tan sols així em percebràs.

No tan sols que sóc amb tu i que tu amb mi

estàs, sinó que un dia te m’ajuntaràs.