diumenge, 7 de gener de 2018

EL MIRALL DE L'ÀNIMA

Ets com la dolça melangia
que nia en el mirall de l'ànima.
I, és tan llarga la tardança,
que a ment i cor s'instaura l'esperança.

Tu tan lliure de lligams ets molt més preciosa,
és quan en joc entra veloç la meva enyorança.
Per llunyana de tu la meva ment capritxosa.

Ni tan sols una petita espurna d’ alternança,
entre malenconia i esperança.

Segur que algun dia cantem alabança
dels nostres desitjos veure complerts.
Sense mancança, que per llarga
que sigui nostra tardança, amb més grat
ho agafarem al retrobar-nos.

Bella i lliure flor, vola, vola sola,
que sempre amb tu el meu ésser volarà.
Imperceptible a ulls teus, els altres sentits
hauràs d'aguditzar, tan sols així em percebràs.
No tan sols que sóc amb tu i que tu amb mi
estàs, sinó que un dia te m’ajuntaràs.

8 comentaris:

  1. Uma poesia bem interessante!!!
    ...
    Aqui … um lugar especial em Coimbra:
    https://crocheteandomomentos.blogspot.pt/2018/01/penedo-da-saudade.html

    E no sábado houve peixe à mesa:
    https://ospetiscosdagracinha.blogspot.pt/2018/01/peixe-no-forno.html

    Para si … uma semana bem a seu jeito!!!

    ResponElimina
  2. Poesia muito sentida.
    Uma boa semana.
    Um beijo.

    ResponElimina
  3. Bello poema no entiendo mucho pero me gusto.

    Besos

    ResponElimina