NI UN NI L’ALTRE
Jo vull i no puc,
i tu pots i no vols.
I
seguim mirant-nos tendrament,
fins
que el sol s’apagara,
i
la ciutat estarà adormida.
Despertarà
algun dia?.
Tornarà
a ser el que era?.
Qui
pogués ser al teu costat,
qui
pogués despertar amb tu..
en
el moment més oportú.
Els
meus ulls secs,
el
meu cor fred.
Desig
de plors, desig de tu.
T’estic sentint, t’estic perdent,
t’estic veient i no et conec.
estimada Anna, enfila el vers ( de tant en tant i si es possible )cap a l'esperança.
ResponEliminaendinsa les teves lletres, per moments i motius que et facin viure.
no et facis pena a l'hora d'escriure.
és el que penso...
abraçada i endavant !!!
Gracies per visitar el meublog
ResponEliminaIrene Llerena
ResponEliminaEstà molt bé! El seguiré! No l'he llegit tot encara, de moment em quedo amb el no te rindes; és el que un està tentat de fer moltes vegades.
Gracies per entra el meu blog
ResponEliminapetons
No sabia d'aquesta vessant teva,
ResponEliminaseguiré llegint
petons
Gracies per la teva visita
ResponEliminaEspero que t'agradi el que llegeixes
Un peto
... sort que els amors impossibles són força improbables.
ResponEliminaGracies per retornar al meu blog
ResponElimina