diumenge, 13 de gener del 2013

NI UN NI L'ALTRE


NI UN NI L’ALTRE

Jo vull i no puc,
i tu pots i no vols.

I seguim mirant-nos tendrament,
fins que el sol s’apagara,
i la ciutat estarà adormida.

Despertarà algun dia?.
Tornarà a ser el que era?.

Qui pogués ser al teu costat,
qui pogués despertar amb tu..
en el moment més oportú.




1

Els meus ulls secs,
el meu cor fred.
Desig de plors, desig de tu.
T’estic sentint, t’estic perdent,
t’estic veient i no et conec.

8 comentaris:

  1. estimada Anna, enfila el vers ( de tant en tant i si es possible )cap a l'esperança.
    endinsa les teves lletres, per moments i motius que et facin viure.
    no et facis pena a l'hora d'escriure.

    és el que penso...
    abraçada i endavant !!!

    ResponElimina
  2. Irene Llerena
    Està molt bé! El seguiré! No l'he llegit tot encara, de moment em quedo amb el no te rindes; és el que un està tentat de fer moltes vegades.

    ResponElimina
  3. Gracies per entra el meu blog
    petons

    ResponElimina
  4. No sabia d'aquesta vessant teva,
    seguiré llegint
    petons

    ResponElimina
  5. Gracies per la teva visita
    Espero que t'agradi el que llegeixes

    Un peto

    ResponElimina
  6. ... sort que els amors impossibles són força improbables.

    ResponElimina