no pareu mai d'avançar
Sufro una tristeza
que se bate
contra corriente,
y que hace remolinos
de todos los días vacíos
de mi vida.
Estoy pensando
en domar mi vida.
O darle una nueva historia,
y quizás cambie la tristeza
por una leve esperanza.
No sé cuantos días vacíos
tiene una vida,ni cuantos
remolinos habré de sufrir
para cambiar mi rumbo,
mi soledad, mi amargura.
Sufro una tristeza
que se bate
contra corriente,
y que hace remolinos
de todos los días vacíos
de mi vida.
Una carícia al vent
estremeix les meves pors,
com cada moment
que sempre et recordo.
Aquest cafè amarg
insípid, fred,
crida la teva absència
vetllant les meves tristeses.
Difícil oblidar-te ...
Cremen els meus instints
i si miro al cel
s'entristeix la meva ànima.
Si busco raons
que desperti la meva innocència,
la màgia ingènua
sempre vacil·lava, allà estava ...
No et culpo,
va ser la meva libido ser
decidit a estimar-te
mentre tu ho arruïnar.
Pagament el preu del meu amor
amb la meva intens i noble cor,
assumint mil pesars
demanant a Déu et concedeixi perdó.
Aquest cafè té gust
de tu sense gust ni aroma,
no tens perdó
jo difícil ho faria ...
Que et perdoni Déu ...
Arribeu, Reis de l'Orient,
l'Estrella que us va guiant cap a Betlem,
fixa els seus centelleigs de goig per adorar el nen sant.
Travesseu les ciutats on us estan esperant
els petitons, a dormits, amb el somriure als llavis.
Sembla que estan dient:
- què portaran els Reis Mags?
Ells van adormir amb el dolç somni
de veure quantes il.lusions s.han complert.
DESPERTA’T NADAL
Estel d’advent que brilles en la fosca
el teu centellejar esquinça el cel.
Estel d’advent que la teva llum
ens mostri vers al camí de la felicitat.
Que la llum d’aquesta nit,
ens doni confort en tantes hores tristes,
l’assossec, pau i serenor, que anhela el nostre cor.
Estel d’advent que ens anuncies,
la vinguda del verb,
que s’ha encarnat en l´home Déu.
Comença avui, Jesús, el vostre imperi,
d’amor i veritat.
Desperta’t, Nadal, lleva’t de matí,
remou l’esperit, fes bategar el cor
allunya tristeses i neguits.
Nadal fes que el món
retrobi el tresor de la dignitat
enmig de les runes d’un món
vell, caduc i perdut.
Open wide the stable door,
Monarchs rich and shepherds poor
Wait to tread the holy floor
Where lies the Son of God.
See, they bring Him gifts of gold,
Tender lambs from Judah's fold,
As with awe their eyes behold
The infant Son of God.
I am not a wealthy King,
Naught have I for offering.
E'en a lamb I cannot bring
To give Thee, Son of God.
Yet I would be at Thy side
And the door is open wide!
What can empty hands provide,
Oh, what, Thou Son of God?
Not without can I remain,
Not my heart's deep urge restrain,
Trembling 'neath my love and pain,
I come, dear Son of God.
Now I bow me at Thy stall,
Giftless, yet I give Thee all;
Thou art the Lord, and I am thrall
To Thee, O Son of God!
EL FRUTO DE LA NAVIDAD
Nuestra Tierra Madre generosa
que nos regala sus frutos otoñales.
Naranjas, boniatos vestidos de frailes,
y dulces castaños de piel tostada.
El invierno y el frío llaman a la puerta.
Un estallido de luces nuestras calles engalanan.
Mas, ¡que no nos seduzcan!
Busquemos luz en el cielo. La Estrella
que nos acogerá y nos guiará.
Postrados, pidamos ante Dios niño,
que Él nos llene de bendición y nos proteja.
Que la Navidad en el mundo, sea el fruto
para nosotros de la paz y el amor verdadero.
Y entre los hombres, una vivencia más humana.
El gran risc de viure ,se’ns proposa
com un repte constant, com una fita.
Que allunyem amb el gest i la mirada.
tant bon punt l’assolim, no per refús
del que anem aconseguint, sinó pel goig
de posar-nos a prova cada dia.