y lo he hecho con todo el cariño hacia mis lectores.
Se puede comprar en Amazon. Espero que os guste.
Gracias a todos.
divendres, 15 de novembre del 2019
dissabte, 9 de novembre del 2019
30 AÑOS DE LA CAÍDA DEL MURO
13 de agosto de 1961 al 9 de noviembre de 1989.
Este muro es el símbolo mas conocido de la Guerra fría,
y de la división de Alemania.
Este muro es el símbolo mas conocido de la Guerra fría,
y de la división de Alemania.
Entre tú y yo se levantaba el muro de Berlín.
Hecho de horas desiertas, vacías, desoladas.
Nostalgias melancolías efímeras,
no hay remedio, sólo te queda la sonrisa.
Cuando te sientes sola entre sus brazos,
y tu piel es frontera.
Y no te brota el llanto, sólo te que la sonrisa.
Cuando el canto,y todo lo vivido se oxida,
tu único refugio es la sonrisa.
tu único refugio es la sonrisa.
Ese muro cerrado, impenetrable,
sin hoy y sin mañanas, sin vida.
Donde todos los sueños se hacen trizas.
Ante el grueso muro temible y siniestro,
donde se quebraron ilusiones y sueños,
hoy se viste de mil colores.
Feroz tiranía del odio y el miedo, la cruel amenaza,
el fatal aserto, vidas mutiladas, espanto y silencio.
Y al final el muro, despiadado y tétrico, focos,
alambradas,
la ciudad partiendo, alas cercenadas, frustrados
anhelos.
Ansias estrelladas contra el gris cemento,
sórdidos controles de metralla y hierro,
hoz coloreada de balas y fuego,
terribles golpes, martillo sangriento.
Hoy obra de arte, de historia museo.
La libertad triunfó, la esperanza y el afán del
pueblo.
Mas sigue la huella de los que se fueron puros,
soñadores, valientes, ingenuos.
dijous, 7 de novembre del 2019
NO ET DEIXIS VÈNCER
La vida es té les seves etapes,
plores, cantes, rius.
Quan caus però t'aixeques,
no et deixis vèncer.
Viu, somia amb un demà,
balla amb esperances,
aprèn a viure.
dimarts, 5 de novembre del 2019
DESPERTAR L'ALBA
En desperta l'alba...
Em desperto amb la teva mirada,
i semblés que volessin aus,
i cantessin orenetes, en aquest paradís,
ple de silenci
i de brises marines.
En desperta l'alba,
el roso de la teva pell
és tan suau com la brisa,
o com la gota de rosada,
que roda en la teva galta.
En desperta l'alba,
el perfum del teu cos
evoca records de fades,
i de jardins en la meva ànima...
En despertar l'alba,
em trobo amb el teu somriure,
que és com un sol.
Omple d'amor,
i plena de cant...
En desperta l'alba,
i escoltar la teva dolça veu
reneix l'alegria, i l'amor,
és com si florís la primavera,
omple d'encant i candor...
En desperta l'alba,
quan sento la tebiesa,
del teu cos en la meva ànima
és com si ens amanyagués una cascada,
omple de fragància de roselles
o la brisa suau de les ones...
En despertar l'alba...
Quan encara dorms,
és escoltar el silenci de l'univers...
Convertit en sospirs,
per després fer-te versos...
Plens d'estels i d'estels...
En despertar l'alba...
Quan encara dormen les aus en el seu niu...
I tu somrius adormida com un nen...
És conquistar l'univers, amb els teus sospirs...
I riure-li a les roselles,
perquè no faci fred...
En despertar l'alba..
Quan entra el sol per la teva finestra...
És com si em trobés,
amb el més bell jardí...
Ple de fragància i de màgia.
En despertar l'alba...
Quan neix el matí,
i sentir el teu dolç somriure...
Embolicada en el perfum de les dàlies,
és escoltar cants sublims,
i vol d'aus universals...
En desperta l'alba,
quan plou al matí,
és trobar la teva tèbia calor,
quan pega la pluja en la teva finestra...
En desperta l'alba...
Quan s'escolten al lluny les campanes,
elevan pregàries al cel
perquè el nostre amor perduri sempre,
i continuar el nostre vol,
per arribar més enllà del cel...
En desperta l'alba...
i veure l'últim estel en el matí,
és evocar a Déu, perquè visqui
en les nostres ànimes.
En desperta l'alba...
i veure't somriure en somiar,
és perdre'm a la llunyania del mar,
i portar a la tarda i al alcatraz
per veure't despertar...
En desperta l'alba,
en aquest moment màgic,
el cel amb tons incerts,
em recorden els teus ulls,
quan a mi em somreien.
Allí al lluny una barca
travessa les ones,
salades com a llàgrimes,
perdudes en el mar...
El fet de clarejar m'absorbeix,
mai em canso d'ell...
Entorn els meus ulls ferits,
per la llum aclaparant...
I somric a la teva nostàlgia,
en veure aparèixer el meu sol.
Agafant la bellesa,
del dia que s'obre
al teu record adormit,
en la meva ànima, tal vegada...
Encara, enamorada.
Em desperto amb la teva mirada,
i semblés que volessin aus,
i cantessin orenetes, en aquest paradís,
ple de silenci
i de brises marines.
En desperta l'alba,
el roso de la teva pell
és tan suau com la brisa,
o com la gota de rosada,
que roda en la teva galta.
En desperta l'alba,
el perfum del teu cos
evoca records de fades,
i de jardins en la meva ànima...
En despertar l'alba,
em trobo amb el teu somriure,
que és com un sol.
Omple d'amor,
i plena de cant...
En desperta l'alba,
i escoltar la teva dolça veu
reneix l'alegria, i l'amor,
és com si florís la primavera,
omple d'encant i candor...
En desperta l'alba,
quan sento la tebiesa,
del teu cos en la meva ànima
és com si ens amanyagués una cascada,
omple de fragància de roselles
o la brisa suau de les ones...
En despertar l'alba...
Quan encara dorms,
és escoltar el silenci de l'univers...
Convertit en sospirs,
per després fer-te versos...
Plens d'estels i d'estels...
En despertar l'alba...
Quan encara dormen les aus en el seu niu...
I tu somrius adormida com un nen...
És conquistar l'univers, amb els teus sospirs...
I riure-li a les roselles,
perquè no faci fred...
En despertar l'alba..
Quan entra el sol per la teva finestra...
És com si em trobés,
amb el més bell jardí...
Ple de fragància i de màgia.
En despertar l'alba...
Quan neix el matí,
i sentir el teu dolç somriure...
Embolicada en el perfum de les dàlies,
és escoltar cants sublims,
i vol d'aus universals...
En desperta l'alba,
quan plou al matí,
és trobar la teva tèbia calor,
quan pega la pluja en la teva finestra...
En desperta l'alba...
Quan s'escolten al lluny les campanes,
elevan pregàries al cel
perquè el nostre amor perduri sempre,
i continuar el nostre vol,
per arribar més enllà del cel...
En desperta l'alba...
i veure l'últim estel en el matí,
és evocar a Déu, perquè visqui
en les nostres ànimes.
En desperta l'alba...
i veure't somriure en somiar,
és perdre'm a la llunyania del mar,
i portar a la tarda i al alcatraz
per veure't despertar...
En desperta l'alba,
en aquest moment màgic,
el cel amb tons incerts,
em recorden els teus ulls,
quan a mi em somreien.
Allí al lluny una barca
travessa les ones,
salades com a llàgrimes,
perdudes en el mar...
El fet de clarejar m'absorbeix,
mai em canso d'ell...
Entorn els meus ulls ferits,
per la llum aclaparant...
I somric a la teva nostàlgia,
en veure aparèixer el meu sol.
Agafant la bellesa,
del dia que s'obre
al teu record adormit,
en la meva ànima, tal vegada...
Encara, enamorada.
diumenge, 3 de novembre del 2019
A CADA REVOLT ES TROBA LA VIDA
A cada revolt del camí
es troba amagada la vida.
Et sortirà al pas,
inesperadament,
i podràs prendre-la.
I en cada glop
que en beguis,
estaràs acaronant
la teva felicitat.
divendres, 1 de novembre del 2019
UNA LLUITA CONSTANT
La vida és la lluita del dia a dia.
Es seguir lluitant per tirar endavant,
és viure un continuï, de superar reptes,
és voler assolir fites i no aconseguir el propòsit.
La vida és un constant peregrinar a la recerca d'oportunitats,
és voler trobar la felicitat i topar-se amb portes tancades.
És voler estar bé amb mi mateixa i no trobar-me,
la vida és voler ser feliç i trobar rebutjos.
La meva vida és tot això, i tinc molta por a ensopegar.
Es seguir lluitant per tirar endavant,
és viure un continuï, de superar reptes,
és voler assolir fites i no aconseguir el propòsit.
La vida és un constant peregrinar a la recerca d'oportunitats,
és voler trobar la felicitat i topar-se amb portes tancades.
És voler estar bé amb mi mateixa i no trobar-me,
la vida és voler ser feliç i trobar rebutjos.
La meva vida és tot això, i tinc molta por a ensopegar.
diumenge, 27 d’octubre del 2019
TE LLEVAN, TE TRASLADAN
Los
libros son caminos sin caminar.
Te
llevan, te trasladan a paisajes distintos,
eres
el protagonista eterno
eres
el testigo, la víctima.
El
amante apasionado,
eres
el ladrón, el asesino.
Pienso
si no hubiera sido
una
aventura lo que he leído,
pudiera
ser una viva realidad.
divendres, 25 d’octubre del 2019
TRISTEZA
¡Oh
muerte!
Sácame
de este destino.
Ando
entre tinieblas,
sola
y triste como un mendigo.
Vivo
sin esperanza,
buscando
sin encontrar ningún sentido,
a
una vida y a lo que vivo.
¡Oh!
Muerte,
llévame
contigo.
Llévame
con tus brazos,
que
voy dejando de ser yo,
para
convertirme en un despojo
de
la sociedad, de la vida.
¡Oh
muerte!
no
tardes en venirme a buscar.
La
noche guarda los gritos
en
la caja de los recuerdos.
Gritos
que la noche calla,
en
una caja del silencio,
donde
mueren los sueños,
las
ilusiones, las emociones.
Renace
el día la pena y el dolor,
de
los sueños que mueren en silencio
sin
poder gritar.
dimecres, 23 d’octubre del 2019
BAJO LA LUNA
Escribo
versos bajo la lluvia
arropado
por el cielo oscuro.
El
silencio de la noche, me recuerda,
al
silencio de mi alma.
Solo
habla a través de los sentidos,
sentimientos
y pensamientos.
dilluns, 21 d’octubre del 2019
DONDE...
Donde siempre atardece muriendo la fuerza.
Donde la mañana aparece,
y en pocas horas su suspiro se desvanece.
Donde la vida crece y descansa para siempre.
La noche tiene un dueño,
el descanso es la breve muerte,
que se presenta vestida de sueño.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)