SED DE VIDA...

Un poema para consolarme.
Mis ojos se apiadan de mis lágrimas.
De mi boca el aire se aleja.
Mis manos…
Mis dedos….

Te vas solitaria, mariposa dormida.
Te vas solitaria, agua de vida….
Te vas lejos de mi melancolía….

Yo me pierdo…,
como una lagrima tuya y me pierdo como tu alegría.
Un poema para consolarme…

DEBO SEGUIR BUSCANDO

Te seguiré buscando,

no importa el tiempo,

ni la distancia.

Algún día te encontrare,

aunque conlleve mi muerte,

el olvido y la soledad.

Debo seguir buscando.

SI YO VOLVIERA A NACER

Si yo volviera a nacer,

y te volviera a encontrar,

puedes estar segura

que no te dejaría escapar.

Pero la vida te marca

unos rumbos a seguir,

y los nuestros se encontraron

tarde y mal para vivir.

Para vivir la aventura,

para vivir la ilusión,

y disfrutar de tu cuerpo,

y disfrutar de tu amor

Pero el cruce de caminos

una amiga me ha dejado

y no pienso perderla

aunque este muy alejada.

Si necesito tu ayuda

pienso que me la darás.

Por eso yo te digo,

quiero ser siempre tu amigo.

Y si algo te puedo dar,

que sepas que siempre podrás

contar conmigo, siempre.

EL SEGELL DE L'ABISME

Se'ns obra cada nit en la foscor,
ens endinsa estretament al somni,
enmig d'esplais que duren mentre el son
a un bell indret, oasi de delícies
i el despertar no ens regala la calma
quan ve després d'un malson,
si no pena i l'enyor, potser, per la felicitat
que s'ha esvaït però el son no sol duu
goig en la boira dels somnis,
ja que sovint, si encara són sensibles,
a un bri de la llum, quan la son ens abraça
sentin a prop el segell de l'abisme.

FORÇA VITAL

T'estimo, ets font d'energia,
força vital per la vida.

El misteri que ens ja ésser
dona forma a la meva ànima
i que sigui lliure per la mar del cosmos
i lliure per entrar en el coneixement inconegut
i fer.la forta a l'altra identitat
com puc fer ara el món d'aquesta vida.

LES VEUS DE L'ÀNIMA

Quan la ment escriu les veus de l'ànima
va arribar la plenitud
que amb pas silenciós
s'apropa al seu misteri persistent,
sento la pura serenor del viure
sense calfreds absurds ni esgarrifances
dins la immensa constel·lació
i essent.ne conegut
que sempre ha volgut viure
reclosa dins la llar de la humana
de trobar aquell ressò invisible, tan callat,
que ens parli dins la ment
amb veus de l'ànima.