La nit que somiï,
agafaré aquests somnis
amb les meves mans,
els abrasaré ben fort,
perquè no els perdin
ni tampoc s’escapin
i trasbalsin les il·lusions.
No vull aquesta cara trista,
aquest cor ferit de vida,
reculli aquests somnis,
vull el cor feliç malgrat
les ferides i les limitacions.
Que vegi esperança,
que per un instant,
oblidi la seva amargor
el seu feble batec i dolor.
I que aquest instant perduri,
que estigui present
tots els dies.
