M'agradaria guarnir, aquests dies
el meu propi Nadal.
Penjar a l'arbre en comptes de
garlandes
i boles de colors, els noms de tots
els meus amics.
Als que tinc a prop, i els que estan
lluny.
Els que veig cada dia,
i als que veig de tant en tant.
I en lloc de regals, escriure d'ells
els meus records.
A tots els meus amics.
Als decidits i els indecisos.
Als dels moments alegres, i als dels
tristos.
Als que sense voler vaig ferir, i als
que em van ferir.
Aquells a qui conec profundament,
i aquells a qui conec tímidament.
Als que em deuen alguna cosa i als
quals els dec molt.
Als amics importants, i als
passatgers.
Per això els anomeno a tots,
a tots els amics que han passat per la
meva vida.
Als que rebeu aquest missatge, i als
que no el rebran.
Un arbre d'arrels profundes,
perquè els vostres noms no es puguin
arrencar mai.
Un arbre que, en florir l'any vinent,
ens porti il·lusió, salut, amor i pau.
Tant de bo que per Nadal,
ens puguem retrobar per a compartir
els millors desitjos d'esperança,
donant una mica de felicitat
a aquells que ho han perdut tot.
(Premiada en el concurs de poesia de Nadad Ateneu Alba de Cunit)
