El meu propi Nadal

M'agradaria guarnir, aquests dies

el meu propi Nadal.

Penjar a l'arbre en comptes de garlandes

i boles de colors, els noms de tots els meus amics.

Als que tinc a prop, i els que estan lluny.

Els que veig cada dia,

i als que veig de tant en tant.

I en lloc de regals, escriure d'ells els meus records.

A tots els meus amics.

Als decidits i els indecisos.

Als dels moments alegres, i als dels tristos.

Als que sense voler vaig ferir, i als que em van ferir.

Aquells a qui conec profundament,

i aquells a qui conec tímidament.

Als que em deuen alguna cosa i als quals els dec molt.

Als amics importants, i als passatgers.

Per això els anomeno a tots,

a tots els amics que han passat per la meva vida.

Als que rebeu aquest missatge, i als que no el rebran.

Un arbre d'arrels profundes,

perquè els vostres noms no es puguin arrencar mai.

Un arbre que, en florir l'any vinent,

ens porti il·lusió, salut, amor i pau.

Tant de bo que per Nadal,

ens puguem retrobar per a compartir

els millors desitjos d'esperança,

donant una mica de felicitat

a aquells que ho han perdut tot.

(Premiada en el concurs de poesia de Nadad Ateneu Alba de Cunit)