ABRIL, ENTRE PLUJA I FLORS

 

Abril arriba amb ulls plorosos,
pluja fina que acarona els camps,
records d’hivern encara a l’esquena,
i brots de vida als marges dels camins.

És un mes que no promet constància,
balla entre els núvols i els raigs de sol,
com la vida, que mai no és perfecta,
però plena de petits instants d’or.

Els dies creixen, l’aire s’omple d’herba,
els ocells tornen amb cançons antigues,
i entre la incertesa i l’esperança,
alguna cosa dins nostre floreix.

Perquè abril no és només un mes,
és la metàfora d’aquells que cauen
i s’aixequen amb el cor mullat,
però encara capaços d’estimar.