El temps passa com un riu suau,
que recorre valls i muntanyes verdes,
amb corrents que mai no s'aturen,
i ens porta la vida endavant, sempre endavant.
Cada alba és un nou començament,
cada posta, una història que s'apaga,
i, entre aquests cicles, nosaltres,
navegant entre somnis i records.
Les hores són estels fugissers,
que il·luminen només per un instant,
i els minuts, pedres petites,
que s'acumulen en el mar del passat.
El temps ens empeny a volar alt,
però també a arrelar-nos a la terra,
a estimar amb profunditat i passió,
i a entendre que tot és efímer.
Amb cada respir, una nova lliçó,
amb cada mirada, un tresor per guardar,
i així, sense adonar-nos,
el temps es converteix en vida viscuda.
Perquè en el cor del temps trobem la veritat:
viure és un art que s'aprèn amb cada batec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada