En el gran buit de la nit estrellada,
quan les veus del món desapareixen,
un silenci profund i tranquil flota,
gairebé el pots sentir en la quietud infinita.
Cada cop que el cor es calma,
cada vegada que la ment s’atura,
apareixen secrets que el soroll amaga,
misteris guardats en la calma.
És en la immensitat del silenci
on l’ànima es troba a si mateixa,
on els murmuris del cor surten,
i els enigmes de l’ésser es revelen a poc a poc.
En el ressò de cada respiració suau,
en el pensament que passa ràpid,
es descobreix la veritat amagada,
escrita en el silenci, eterna i sàvia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada