dijous, 27 de juny del 2024

EL TEMPS S'ATURA

 El nostre temps s'atura

quan s'atura el nostre batec,

com una flama que es fon,

com el sol que es pon.

 

Cada moment viscut,

cada instant compartit,

és un tresor que guardem,

dins el cor, profund i infinit.

 

Mentre batega el nostre cor,

el temps flueix com un riu,

portant somnis i esperances,

com fulles en el seu camí.

 

Però quan arriba el final,

quan l'últim alè ens deixa,

el món segueix girant,

i el temps, per nosaltres, cessa.

 

Els records que vam crear,

les petjades que vam deixar,

viuen en els cors dels altres,

com estrelles en el firmament.

 

El nostre temps s'atura,

però l'amor que hem donat,

segueix bategant etern,

en la memòria, sempre viu.

 

Així, en cada vida breu,

hi ha una eternitat amagada,

perquè el temps és un regal,

que es viu, s'estima, i es guarda.

 

Quan el nostre batec s'atura,

el nostre temps troba la pau,

i en la serenitat de l'infinit,

trobem el repòs, dolç i suau.

1 comentari:

  1. Me gusta eso de que haya una eternidad escondida en cada vida... mientras alguien nos recuerde, no moriremos, o no lo haremos del todo, ¿verdad?

    ResponElimina