El temps perdut,
una ombra que s'allarga,
entre les hores que s'esvaeixen,
com un riu que flueix sense parar,
portant amb ell els moments que no tornen.
Cada segon perdut és un tresor robat,
una història no escrita, un somni no viscut,
en el rellotge de la vida, les agulles avancen,
sense esperar els qui s'han quedat enrere.
Mirem enrere amb una mirada trista,
recordant les oportunitats perdudes,
els instants de joia que vam deixar escapar,
en la cursa frenètica cap al futur incert.
Però malgrat tot, en aquest riu de temps perdut,
hi ha lliçons a aprendre, camins a trobar,
cada error, una pedra en el camí,
cada pèrdua, una oportunitat de créixer.
Així que no temem el temps que s'escola,
aprenguem a viure amb plenitud,
apreciant cada moment com un regal,
en el teixit efímer de l'eternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada