LA MORT EM TE PRESONERA

Se m'escapa el temps,
se m'escapa,
se m'escapa entre les mans,
se m'escapen les abraçades
que encara no t'he donat.

Se m'escapen aquests petons
que encara no han estat besats,
se m'escapen a uns llavis
que et desitgen besar-te.

Se m'escapen els "t'estimo"
que el meu cor no ha fabricat,
i és que s'escapa l'amor...
que ja no et puc donar.

Se m'escapen sentiments
que desborden de la meva ànima,
i que a través de veu
es converteixen en paraules.

Se m'escapa el temps...
tantes coses que dir-te,
tant amor per lliurar-te...
sento que el temps m'atrapa
i se m'escapa l'amor,
se m'escapa la vida,
esperant que tornessis
durant dies, setmanes, fins i tot anys
esperant-te he perdut tota la vida
t'espero des de que tinc memòria
i mai vas tornar ni tornaràs.

Sempre tu, en els meus somnis
sempre tu, en la meva esperança
sempre tu

I ara que et torno a veure
quina sort,
ja no et necessito
la mort em té presonera.