8 DE MARÇ

Vinc de l'ahir, des del passat ombrívol.

Amb les mans encadenades pel temps,
amb la boca segellada des de les èpoques arcaiques.

Vinc satisfeta de dolors antiquats,
recollits per segles i èpoques,
arrossegant cadenes forjades i indestructibles.

Vinc del fosc del pou de l'oblit,
del buit amb el silenci de la humiliació,
amb la vergonya i anul·lació per ser dona.

Amb la desigualtat a sobre,
amb els fuets del menyspreu.

Amb la por hereditària que ha corroït la meva ànima,
des del principi dels temps.

Vinc de ser esclava per mil·lennis.

Sotmesa al desig del meu raptor, parella, cap o marit.

Esclavitzada sota el poder d'homes cavernícoles,
que encara no han sortit de les cavernes.

Convertida en ofrena de matrimoni de conveniència,
oferta als déus de ritus mil·lenaris.

Venuda al desert,
o bescanviada com una mercaderia.

Vinc de ser apedregada per adúltera.

He estat mutilada a molts pobles,

per despullar el meu cos de plaers.

I en animal de càrrega convertida,
treballadora i paridora de la raça.

M'han violat sense límit,
a tots els racons del planeta,
sense que compti la meva edat madura o tendra,
o el meu color, condició o corpulència.

Devia servir ahir els senyors,
prestar-me als seus desitjos,
lliurar-me, donar-me, destruir-me,
oblidar-me de ser una entre milers.

He estat m'enceba i concubina
d'un comerciant d'esclaves.

Prostitutes encadenades i captives als seus desitjos,
i sempre ha estat igual el meu tractament.

D'uns i altres, sempre captiva,
dependent, sempre capturada i submisa.

Menor d'edat a tots els assumptes.

Invisible a la història més llunyana,
oblidada a la història més recent.

Jo no vaig tenir la llum de l'alfabet
durant llargs segles.

Vaig pagar amb les meves llàgrimes la terra
que havia de cultivar des de la meva infància.

He recorregut el món en milers de vides,
he estat una a una lliurada.

He conegut tots els tipus d'humiliació i de preu,
però gairebé tots porten la marca dels temps.

Uns manegen vides com amos i senyors,
asfixien, empresonen, succionen i arruïnen.

Altres manegen ànimes, comercien amb idees,
espanten o sedueixen, manipulen i oprimeixen.

Uns compten les hores amb el tall de la gana,
travessat al mig de l'angoixa.

Altres viatgen nues pel seu propi desert,
i dormen amb la mort a la meitat del dia.

He recorregut tots els camins,
he esgarrapat parets i assajades disciplines.

Tractant de complir amb el mandat de ser
com ells volen, però no ho he aconseguit.

Mai no es va permetre que jo escollís
el rumb de la meva vida.

He caminat sempre en una alternativa,
ser santa o prostituta.

He conegut l'odi dels inquisidors,
que a nom de la "santa mare Església",
van condemnar el meu cos a la seva inclemència,
de les infames flames de la foguera.

M'han trucat, bruixa, boja, endevina, pervertida,
aliada de Satan, esclava de la carn,
seductora, nimfòmana, culpable dels mals de la terra.

Però vaig continuar vivint,
llaurant, collint, cosint
construint, cuinant, teixint
curant, protegint, parint,
criant, alletant, cuidant
i sobretot estimant.

He poblat la terra d'amos i d'esclaus,
de rics i captaires, de genis i d'idiotes,
però tots van tenir la calor del meu ventre,
la meva sang i el seu aliment.

I es van emportar una mica de la meva vida.

Vaig aconseguir, i en aquest continent deshonrat,
vaig continuar la meva existència, carregada de dolors quotidians.

Negra i esclava al mig de la hisenda,
em vaig veure obligada a rebre l'amo
quantes vegades volgués,
sense poder expressar cap queixa.

Després vaig ser cosidora,
pagesa, serventa, pagesa,
mare de molts fills miserables,
venedora ambulant, curandera,
cuidadora de nens o de gent gran,
artesana de mans prodigioses,
teixidora, brodadora, obrera,
mestra, secretària o infermera.

Sempre servint a tots,
convertida en abella o sementera,
complint les tasques més ingrates,
modelada com a càntir per les mans alienes.

I un dia m'oblidi de les meves angoixes,
un dia em vaig cansar dels meus tràfecs,
vaig abandonar el desert i l'oceà,

vaig baixar de la muntanya.

Vaig travessar les selves i confins,
i vaig convertir la meva veu dolça i tranquil·la
en botzina del vent,
en crit universal i embogit.

I vaig convocar la vídua, la casada,
a la dona del poble, a la soltera,
a la mare angoixada,
a la lletja, a la recent parida,
a la violada, a la trista, a la callada,
a la bella, a la pobra, a l'afligida,
a la ignorant, a la fidel, a l'enganyada,
a la prostituïda.

Lluitar per la vida cap home no ho farà.