La mort ha capgirat els meus dies,
i les regnes del patiment al meu cor.
He tremolat, davant el teu fèretre,
escalfred, dolor i enyor.
Memòria, enyor impossibilitat de l'oblit....
Si perdés la memòria viuria,
si abracés l'enyor flairaria l'olor a la vida
d'una mare morta.
Em confonc amb l'impossible oblit.
Hay muertes que no se pueden superar.
ResponEliminaUn abrazo
Cierto y se convierten una herida profunda hasta morir
EliminaCuidate mucho
Besos
Es tan dificil entender y aceptar. Beso
ResponEliminaCierto es dificil seguir con ese dolor
ResponEliminaGracias por tu aportacion
Cuidate