En l’aire es barreja el pi, el fenoll,
a sal i el iode de la mediterrània.
Vigilant, pins i atzavares damunt del penya-segat.
Cales obertes a un mar turquesa i maragda,
sota un cel blau, que mostra màgiques,
nits estelades.
On les onades trencant contra les roques .
Dolça remor de les que la sorra toquen.
Riures de les mainada a la platja sonen.
Bufa la tramuntana en la simfonia,
és el regal diví per la nostra oïda.
Trepidant la sorra que el sol escalfa,
fins a les cristal·lines onades
per refrescar els peus.
I fins i tot capbussar-se,
tot gaudint d’aquella aigua
que enamora i relaxa.
El paisaje abierto al mar en este poema. Un abrazo. Carlos
ResponEliminaGracias por tu visita
ResponEliminacuidate mucho