Avui tinc ànsies boges,
de tenir-te en els meus braços
però la distància impedeix el meu desig
només un poema arribarà al teu costat
i en ella s'emporta la meva ànima
per unir-se a la teva.
Escriuré poemes cada dia,
no perquè em recordis
sinó per expressar el que t'estimo
et que estranyo a cada minut
que no aquestes al meu costat.
Doncs si amb el caminar del temps
arribessis a treure'm de la teva vida i oblidar-me
els meus poemes et faran recordar
quant et vull i t'estimaré fins a la meva mort.
Si el temps i la distància ens allunyen
aquesta cruel destinació ens fa sofrir sense remei,
l'amor diví unirà les nostres vides
i no hi ha temps ni distància
que ho allunyi ni un instant.
És per això que prenc aquest temps
i en un segon et dic que t'estimo
i aquest segon es converteix en infinit
perquè la meva veritat és estimar-te tota la meva vida
No dubtis saber que et vull
amb un sentiment pur i sincer
de vegades la destinació també juga el seu partit
i és que no sap d'amor,
no sap de sentiments
Voler estar ara al teu costat i no poder aconseguir
voler els teus petons apassionats i no poder apreciar
voler estimar-te sense poder aconseguir
fan que brolli sospirs i nostàlgies.
Avui, matí i sempre t'estimaré
saps que només tu tens el meu cor
saps que només teu sóc, he estat i seré
saps que en aquesta vida
i més enllà de la mort
ets tu la que vaig estimar,
amo i estimaré.
