dilluns, 3 de maig de 2021

MARE

A la meva mare,
una vida em vas regalar
dolça i tendra mare.

I des d'aquell dia,
duc una espina al cor.
Mai serè alio que tu vas pensar,
ni tan sols m'hi podré semblar.
Allò que tu vas somiar.

Però tindré prou valor,
per fer brollar l'amor
d'aquest adolorit cor.

Tot el món he intentat
només per tu voltar,
per ser allò que tu tant has desitjat.
Però ja ho veus, estic sotmesa
aquesta malaltia.
I jo la veritat,
ja no dono l'abast.

En aquest cimí de la meva vida,
tan sols hi he trobat
limitacions i soledat.
Però tot i això mare,
sé que molt t'he d'agrair.

Perquè mai serà oblidat,
tot l'amor i la generositat
que de tu he rebut i m'estàs donant.

9 comentaris:

  1. Hola Anna.. Un record molt sentit amb aquest dia de la mare, les manares quasi sempre no són responsables són víctimes del nostre mal..
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gracies Llorens
      La meva em va deixar el sense diners ni casa
      Gracies per la teva aportacio
      Cuidad molt
      Petons

      Suprimeix
  2. Respostes
    1. Muchas gracias por pasar por el blog y dejar tu comentario
      esperando que estés bien
      cuídate mucho
      Besos

      Suprimeix
  3. POEMA SUBLIME. Fascinante de leer eso me encantó.
    .
    Comienzo y muy feliz semana… abrazo
    .
    Pensamientos poéticos y ensueños
    .

    ResponSuprimeix
  4. Muchas gracias guapo por dejar tu comentario
    cuídate mucho
    Besos

    ResponSuprimeix
  5. En este poema no se decirte que es mas bello si el poema en si o lo que tratas en el que es todo aquello que debemos agradecer a la persona que nos trajo al mundo.

    Saludos.

    ResponSuprimeix
  6. Grazie Anna! Una bella poesia sulla mamma! Mia madre è morta 20 anni fa. Ma ho bisogno di lei.

    ResponSuprimeix