MARE

A la meva mare,
una vida em vas regalar
dolça i tendra mare.

I des d'aquell dia,
duc una espina al cor.
Mai serè alio que tu vas pensar,
ni tan sols m'hi podré semblar.
Allò que tu vas somiar.

Però tindré prou valor,
per fer brollar l'amor
d'aquest adolorit cor.

Tot el món he intentat
només per tu voltar,
per ser allò que tu tant has desitjat.
Però ja ho veus, estic sotmesa
aquesta malaltia.
I jo la veritat,
ja no dono l'abast.

En aquest cimí de la meva vida,
tan sols hi he trobat
limitacions i soledat.
Però tot i això mare,
sé que molt t'he d'agrair.

Perquè mai serà oblidat,
tot l'amor i la generositat
que de tu he rebut i m'estàs donant.