dilluns, 30 de novembre del 2020

CRIST


Ets clavat per els nostres pecats.

Per la vergonya de la nostra traiciò

a vos i als nostres germans.

Cada ferida, cada gota de sang

En acció violenta i la nostra negació a Deu

i un menyspreu.

aixeco els ulls per mirar el sento tan allunyant con el cel

I fins i tot així em sento estimat

Sento i noto la teva estima.

i et demano egoistament un perdó

que no em mereixo

Tens un mon fred insolidari

Que no ha comprès que per viure

L'única força indisoluble és l’amor.

7 comentaris:

  1. Es bonito seguir teniendo fe, a pesar del mundo incierto e inhóspito.

    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias por tu aportación al blog
      me alegra leerte por acá
      muchos besos
      Felices fiestas

      Elimina
  2. Me encantó el poema aun cuando no hable ¿catalán? Reconozco algunas palabras y el resto lo entendí contextualmente. :-)

    Saludos desde Londres.

    ResponElimina
  3. Moltes gracies tu sempre tant amable
    Petons

    ResponElimina