MALEÏTS SIGUIN

Maleïts siguin els homes que converteixen muntanyes en flames,

els que construeixen amb les seves mans edificis de cendra i pedra,

els que incineren el cos verd de la naturalesa.

 

Maleïts siguin els homes que redacten l'esquela dels boscos,

els que gaudeixen veient cremar la saba,

els que acaben amb la vida de centenàries arbrades.

 

No hi ha llàgrimes suficients per a apagar el riure del foc,

per a curar els ulls calcinats de la terra.

 

Però tampoc ha d'haver-hi perdó

per als quals fan de la catàstrofe el seu idioma

i del foc el seu missatge escampat per Espanya.

 

No hi haurà pau per a qui construeixi arbres caiguts,

vida abrasada, caus de carbó.

 

Que caigui doncs la mà més dura de la justícia

de la mateixa manera que han derrocat el pit del bosc,

la casa dels ocells, la pau dels llogarets

i la vida que ahir encara bategava

en les que avui són els pujols més tristos de la terra.