ELS NENS

Un nen és esperança, alegria.

El que per qualsevol circumstància
va haver de buscar-se la vida al carrer,
amb la seva mirada perduda.
Ell, que no té un demà,
que dorm a les voreres,
i es tapa amb cartrons.
El que res espera,
i no té il·lusions.

Que és un adult
amb tan sols vuit anys,
i porta ocult un munt de desenganys.

El que va demanant per les cantonades,
el què com un home treballa,
per una mísera propina.

Les nenes de cara brutes,
amb la vista absent.
Les que caminen pel món,
per anar a cap lloc,
en el qual es ven tot,
i no guanyes res.

A qui mai va tenir
una bonica joguina.
A qui mai, mai ha rebut un petó,

A les nenes que es van fer adultes,
i mai van jugar amb nines.
Al nen que plora pels racons,
i que només a Déu importa.

Ells existeixen i no els miren,
s'han tornat invisibles.
A ells que no senten les abraçades,
i mai han pronunciat la paraula mare.

Si els veus pels carrers d'una gran ciutat,
no els ignoris.
No mereixen la teva indiferència.