UNA MATINADA DE MIL ESTRELLES

La lluna va ser la nostra llum, de matinada.
Les ones bressolaven els nostres pensaments
i el meu braç en el teu coll va servir de coixí.
Van començar a emergir els sentiments.

Els meus petons es van lliurar lliurement,
a explorar els tabús del teu cos.
Mentre tot el que passa per la meva ment,
es va amagar en les muralles, molt endins.

L'amor es va despullar de la tristesa,
les carícies van ser in crescendo,
i el cor de sobte va obtenir ànsies de viure.

Va despertar aquell feble cor,
que mai l'amor va conèixer.