VIDA

Vida, mi vida, déjate caer, déjate doler.
Mi vida, déjate enlazar de fuego,
de silencio ingenuo.

De piedras verdes en la casa de la noche,
déjate caer y doler, mi vida.

OLVIDO

Por fin crucé la barrera,
que confunde los recuerdos
con las cenizas de lo que era.

Tu contorno se eleva
ante mí paralizada,
vacía sin vida.

VIURE LA VIDA

Vull caminar per aquest món
transitant camins.

Prenyats d'infortunis i tristeses
ambular pel sender estret.

Verge de oblidades alegries
passejar en matinades.

Carregades d'esperances
gaudir l'ocàs.

De les tardes cansades
i elevar una oració.

Gaudir de les nits tranquil·les
humides de rosades,
Caminar sense descansar,
sobre la terra no trepitjada.

Buscant petons perduts
en la història dels meus llavis.

Les dolces i tendres carícies,
amb ànsies boges viscudes.
Aquest amor avui oblidat
en mons de poesies,
gargotejades en somnis.