EL MAR

El fet és que fins quan estic adormit

d'alguna manera magnètic cercle

a la universitat de l'onatge.

No són només les petxines triturades

com si algun planeta tremolós

participés gradual mort,

no, del fragment reconstrueixo el dia,

d'una ratxa de sal l'estalactita

i d'una cullerada el déu immens.

El que abans em va ensenyar el guardo! És aire,

incessant vent, aigua i sorra.

Sembla poc per a l'home jove

que aquí va arribar a viure amb els seus incendis,

i no obstant això el pols que pujava

i baixava al seu abisme,

el fred del blau que crepitava,

l'enfonsament de l'estrella,

el tendre desplegar-se de l'onada

malgastant neu amb l'escuma,

el poder quiet, allà, determinat

com un tron de pedra en el profund,

va substituir el recinte en què creixien

tristesa tossuda, amuntegant oblit,

i va canviar bruscament la meva existència:

vaig donar la meva adhesió al pur moviment.