Sóc del poema les seves estrofes,
de la poesia, els versos.
Sóc amant de l'amor,
de l'amistat i la vida.
Sóc també la que fa ferida
quan em fereixen.
Sóc la veritat i sóc daga,
quan els meus versos aniquilen.
Sóc de l'amic la seva vida,
de la dona la seva constància,
i sóc un arbre d'esperances,
d'amor, de fe i alegries.
Que essa força interior nunca abandone o seu coração de poetisa.
ResponEliminaO poema é maravilhoso
.
Deixando cumprimentos
.
** Sonho em puras lágrimas de amor **
Gracias por tu visita y aportacion
Eliminabesos
Ets de la vida amb pasio, amb amor..
ResponEliminaUna abraçada Anna..
Gracias por tu visita
ResponEliminabesos