Sóc del poema les seves estrofes,
de la poesia, els versos.
Sóc amant de l'amor,
de l'amistat i la vida.
Sóc també la que fa ferida
quan em fereixen.
Sóc la veritat i sóc daga,
quan els meus versos aniquilen.
Sóc de l'amic la seva vida,
de la dona la seva constància,
i sóc un arbre d'esperances,
d'amor, de fe i alegries.
Interesante, una buena declaración de intenciones.
ResponEliminaUn abrazo
Gracias por tu interes en el blog, y dejar tu huella en el.
EliminaBesos
Molt Be!!!
ResponEliminaPetonets.
Gracies guapo.
EliminaPetons
Hola Anna.. Som tot, tot el que vivim, de tots els que ens envoltant, per be o per malament, som de tot i de tots..
ResponEliminaUna abraçada..
Gracies per passar pel blog.
EliminaPetons
Bom dia. Muito bom este poema:))
ResponEliminaParabéns
Hoje:- Sonhei...Com uma rosa prometida.
Bjos
Votos de uma óptima terça-Feira
Gracias por tus lineas en mi blog.
EliminaBesos
Me ha encantat aquesta entrada.
ResponEliminaFelicitats.
Petons
Gracies Gemma pel teu interes al meu blog.
EliminaPetons