FUGIR

I sobre totes les tristeses,
el vol abstret del trapezi.

Vaig pronunciar el teu nom més solitari,
el teu nom fet d'absència.
Mínim conjur de síl·labes que nomena
la falta sense límits de la teva mida.
Paraula inhòspita que porta a una regió d'aire,
en la qual l'equilibri és un calvari.

Conec bé aquesta vocació d'aire,
aquesta opulenta misèria,
aquesta esplendor de la tristesa,
aquest ultratge de les xarxes i del temps.

Conec bé el disbarat
de les paraules que nomenen les absències.

Fugir és tornar eternament.