dilluns, 11 de desembre de 2017

VAIG VEURE



El vaig veure saltar...

i atrapar els núvols amb tanta força,

que es va quedar dormit



El vaig veure volar...

intentant ser el més veloç.

Però el vent ho va frenar,

just abans de tornar al meu cor.



El vaig veure cridar...

amb la seva veu vella, gairebé cega.

Però el meu nom va quedar mut,

impossible tornar al material...



El vaig veure plorar...

i vaig sortir a xopar-me amb la seva pluja.

Vaig sortir a mirar cara a cara al cel,

a lluitar amb ell...



Però només vaig poder murmurar-li en silenci

...et vull.

10 comentaris:

  1. A vegades hi han ocasions que sens escapa'n, i no podem mes que cridar en silenci..
    Una abraçada Anna..

    ResponElimina
  2. E já era tanto... E já era tudo...
    Uma boa semana.
    Um beijo.

    ResponElimina
  3. Era ese recuerdo vívido que no llega a morir

    Precioso poema, onírico y vital. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por pasar por el blog.
      Y dejar tu huella en el.

      Besos

      Elimina
  4. Respostes
    1. Muchas gracias.
      Gracias por pasar por el blog.
      Besos

      Elimina