El vaig veure
saltar...
i atrapar els
núvols amb tanta força,
que es va quedar
dormit
El vaig veure
volar...
intentant ser el
més veloç.
Però el vent ho va
frenar,
just abans de
tornar al meu cor.
El vaig veure
cridar...
amb la seva veu
vella, gairebé cega.
Però el meu nom va
quedar mut,
impossible tornar
al material...
El vaig veure
plorar...
i vaig sortir a
xopar-me amb la seva pluja.
Vaig sortir a
mirar cara a cara al cel,
a lluitar amb ell...
Però només vaig
poder murmurar-li en silenci
...et vull.
A vegades hi han ocasions que sens escapa'n, i no podem mes que cridar en silenci..
ResponEliminaUna abraçada Anna..
Gracies guapo.
EliminaPetons
E já era tanto... E já era tudo...
ResponEliminaUma boa semana.
Um beijo.
Gracias igualmente.
EliminaBesos
Era ese recuerdo vívido que no llega a morir
ResponEliminaPrecioso poema, onírico y vital. Un abrazo
Gracias por pasar por el blog.
EliminaY dejar tu huella en el.
Besos
Muchas gracias.
ResponEliminaGracias por pasar por el blog.
Besos
Ok gracias
ResponElimina