diumenge, 3 de desembre de 2017

ET BUSCO, ALEGRIA

A tota hora et busco
per bars plens de fades,
per boscos que coneixia,
per trens en els quals un dia
somrient viatjava.

A tot arreu et busco.
En ficar-me al llit a la meva cambra.
A l'alba,en agarrar l'ampolla.

I ja començo a estar ben fart,
de buscar-te i no trobar-te.
D'asseure'm quan espero
que tornis de nou a la meva vida.
Ja no et trobo alegria, mala puta.

I escolto la meva ànima cridar
sense dolor, només de ràbia.
Mentre que jo segueixo a la lluna,
sense saber ni sentir ni pensar.

3 comentaris:

  1. não entendo tudo, mas parece bonito Anna!!!
    beijinhos, bom domingo
    Angela

    ResponElimina
  2. Um dia escrevi: "A alegria: perdi-a à procura de pretextos para ser feliz".
    Lembrei-me disto a propósito do seu poema que adorei.
    Uma boa semana.
    Um beijo.

    ResponElimina
  3. Oda a l'alegria. El que no la té la busca, i el que la té tem perdre-la.

    ResponElimina