A tota hora et busco
per bars plens de fades,
per boscos que coneixia,
per trens en els quals un dia
somrient viatjava.
A tot arreu et busco.
En ficar-me al llit a la meva cambra.
A l'alba,en agarrar l'ampolla.
I ja començo a estar ben fart,
de buscar-te i no trobar-te.
D'asseure'm quan espero
que tornis de nou a la meva vida.
Ja no et trobo alegria, mala puta.
I escolto la meva ànima cridar
sense dolor, només de ràbia.
Mentre que jo segueixo a la lluna,
sense saber ni sentir ni pensar.
não entendo tudo, mas parece bonito Anna!!!
ResponEliminabeijinhos, bom domingo
Angela
Um dia escrevi: "A alegria: perdi-a à procura de pretextos para ser feliz".
ResponEliminaLembrei-me disto a propósito do seu poema que adorei.
Uma boa semana.
Um beijo.
Oda a l'alegria. El que no la té la busca, i el que la té tem perdre-la.
ResponElimina