En l’aire es barreja el pi, el fenoll,
la sal i el iode de la mediterrània.
Vigilant, pins i atzavares damunt del penya-segat.
Cales obertes a un mar turquesa i maragda,
sota un cel blau, que mostra màgiques,
nits estelades.
On les onades trencant contra les roques .
Dolça remor de les que la sorra toquen.
Riures de les mainada a la platja sonen.
Bufa la tramuntana en la simfonia,
és el regal diví per la nostra oïda.
Trepidant la sorra que el sol escalfa,
fins a les cristal·lines onades
per refrescar els peus.
I fins i tot capbussar-se,
tot gaudint d’aquella aigua
que enamora i relaxa.
Belo e com aroma a maresia!!!bj
ResponEliminaGracias por tu comentario me alegra verte de nuevo por el blog.
EliminaGracias
Anna.. Vaja, no m'ho tinguis em conta, però m'agrada mol el poema, parlàs de cosses macàs, et convé una mica de gaudir de la alegria de la tardo..
ResponEliminaUna abraçada..
Gracies guapo
EliminaGracies per segir pasant pel blog.
Petons
El mar nos susurra casi siempre, pero con el vendaval todo adquiere un eco que nos retumba en el alma.
ResponEliminaUn abrazo
Si tienes razon y ha veces nos trae recuerdos.
EliminaBesos