diumenge, 1 d’octubre de 2017

ESCRIC SENSE LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Ho he perdut tot abans de néixer.
A les parets de la ciutat he llegit:
no tinc futur.
No podré mirar la meva terra
No més estimar.la i per ella no decidir.
El món està tan podrit,
que ningú m'acompanya.

Només sóc carn de canó,
no puc exposar-me lliurement
sóc un bistec més a la planxa insatisfet
el que vull no puc decidir,
per la meva convivència,
sóc ciutadà anònim,
que lluita deel seu dret com a ciutadà.

Per tant, cada dia viscut, lluitant
és un magnífic triomf sense precedents,
guanyat a la violència gratuïta.

10 comentaris:

  1. Buen poema, pero cuanto dolor en tus versos. Deseo que llegue el tiempo en que logres encontrar tu libertad.

    mariarosa

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Yo tambien ha ver que ara españa con nosotros nos odia pero nos necesita.
      Besos

      Suprimeix
  2. Hola Anna.. Estaís sola, però pensa que hi som molts els que estem sols, per tan cal que ens acompanyem l'un als altres. Deban de la injustícia, amor i solidaritat..
    Una abraçada, especialment avui..

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gracies per pasar per aqui en aquest dia tant violent I doloros per la nostra terra

      Suprimeix
  3. O mais importante é a liberdade.
    Um poema que é um grito de alerta.
    Beijos.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. españa con nosotros nos odia pero nos necesita.

      Besos

      Suprimeix
  4. "Existeixen les victòries de l'esperit. A vegades, encara que es perdi, es guanya", ho he llegit alguna vegada.

    ResponSuprimeix