Haig de sofrir l'insult
injust, cruel de menyspreu
pèrfid, cínic, intens,
de l'home que he estimat.
Constantment enganys
desfent-me els sentiments
va prodigant enganys.
Molts sentiments
trasllueixen les paraules,
les males intencions
en plasmen els seus fets.
Enveja i odi
són dames que l'acompanyen,
l'inspiren i l'aguanten
en tots els seus moments.
Incapaç d'estimar
sols el desig el guia
quan parodiant l'amor
ha volgut conquistar.
L'art de la seducció
domina amb la paraula
i sense saber com es cau
en el seu parany.
Més quan la possessió
mitiga el seu afany,
en el seu cor eixut
sols hi resta un badall.
Trist comportament de satisfer únicamente els desitjos mes primaris.
ResponEliminaPetons.
Gracies per pasar de nou pel blog es sempre d'agraïr
EliminaPetons
Quantas vezes a sedução é tão enganadora... Belo, o poema.
ResponEliminaBeijo.
Gracias de nuevo por tu aportación.
ResponEliminaBesos
N'hi ha molts com aquest, per desgràcia. Jo no vull repetir amb ningú, per si de cas.
ResponEliminaSi realment massa, com potser tan cruel el ser huma
Eliminagracies
Petons
Bello como siempre.
ResponEliminaGracias por su visita ao blog Rimas Truncadas.
Un Gran abrazo!
Gracias por pasar por el blog
EliminaGracias por tu comentario regresa cuando quieres
estaré esperando tu aportación tan acertada como siempre
Besos