QUE ET PERDONI DÉU ...

Una carícia al vent
estremeix les meves pors,
com cada moment
que sempre et recordo.
Aquest cafè amarg
insípid, fred,
crida la teva absència
vetllant les meves tristeses.

Difícil oblidar-te ...
Cremen els meus instints
i si miro al cel
s'entristeix la meva ànima.

Si busco raons
que desperti la meva innocència,
la màgia ingènua
sempre vacil·lava, allà estava ...

No et culpo,
va ser la meva libido ser
decidit a estimar-te
mentre tu ho arruïnar.

Pagament el preu del meu amor
amb la meva intens i noble cor,
assumint mil pesars
demanant a Déu et concedeixi perdó.

Aquest cafè té gust 
de tu sense gust ni aroma,
no tens perdó
jo difícil ho faria ...
Que et perdoni Déu ...