COM NAVEGA LA MEVA ÀNIMA

Com navega la meva ànima en la marea,

en mar extens d'aspecte ranci i puro,

així navega el meu navili, navegant cap al futur.

Com navega la meva ànima en la marea,

desplaça el meu horitzó, la meva vida i la meva destinació,

la història com un sord remolí.

Records principescos, resolts de la seva roda i tallamar,

navego entre l'amor i la por,

disposats a arrossegar-se cap a la profunditat de l'abisme.

Com navega la meva ànima en la marea,

lliurada al govern del meu desig,

no existeix maldat que mantingui el seu bauprès en equilibri.

Com navega la meva ànima en la marea,

en mar aspre que regeix el seu rumb i marea,

naveguen solament les calmes del meu amor.

Sentiment assetjat en el si de la pertorbació social,

aclaparat per gruixudes marejades d'indiferència

i les compactes boires espectrals.

Com navega la meva ànima en la marea,

estenent la seva bellesa cap al sol del matí,

volen les gavines, reflectint en el cel les seves ganes de viure.

Com navega la meva ànima en la marea,

pròdiga i guanyant sotavent en el vent,

desapareixen les figures espinoses dels quals s'allunyen en sobrevent.

Flotant i màgica elevació sobre la manta salada.

Caps amarrats a les bites del meu cor.

Drisses recorrent quadernals en els meus pensaments.

Com navega la meva ànima en la marea,

sota l'atenta carícia del noble bastiment que és el meu cos mariner,

desapareix del meu entorn la fúria que provoquen els vendavals de l'enveja.

Com navega la meva ànima en la marea,

amb la quilla submergida en les varetes i llançant a l'aire la meva harmonia,

solquen que solquen milles d'alegria.

Sincer i escrupolós moviment,

crida en els ports que et vegin arribar,

que jo, aspre grumet, aquí vinc a morir en pau.

Com navega la meva ànima en la marea, abans de tornar a navegar.