PESSEIC DE VIDA

Tot lo nostre, estimada.

Tot lo nostre no són,

més que pessics de la vida,

que s'hi troben plens d'amor.

I s'han de viure, ma vida,

un a un i sens deixar.

Ni tant sols d'aquesta vida,

un pessic per escapar.

Perquè amor meu,
s'ha de viure pas a pas i tros a tros.

I oblidar-nos de morir,

que això ja vindrà tot sol.

Quantes hores i quants dies,

tant vuits i morts no hem viscut.

I quants pessics de la vida,

en cos i ànima, ma vida,

en cos i ànima hem perdut!.