És
senzill fer poesia.
Sols
has de deixar fluir
una
paraula rere una altra ,
amb
silencis rítmics pel mig.
Surt
com les espurnes de la llenya,
com
les bombolles de sabó,
com
el crit que ens provoca l'ensurt.
Una
imatge, una visió, unes paraules,
un
gest, un pas, un retall de món,
la
lluna plena o la llum d'una posta de sol.
Qualsevol moment és bo.
Necessites però moure't
per
una mina de mots,
cert sentit del so i plasmar
amb celeritat els impuls
d'immediat fets traç.
Sense
tallers ni materials.
Ni
pinzells, ni teles,
ni
gúbies ni instruments.
Sense
horaris ni ajudants.
Només
amb la pintura dels sons
i
l'aventura per la selva de les lletres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada