Els teus braços m'envoltam,
el meu cap recolzat a les espatlles;
Lentes paraules de consol cauen sobre mi,
però el meu cor no té descans.
Perquè només l'ànima queda de mi,
El meu cos va fugint de mi.
Només puc donar-te un cor ferit,
uns ulls esgotats pel dolor,
i una boca que no pot somriure.
Però rodéixa’m amb els
teus braços,
fins que el somni em arrabassi.
Llavors m'ho dius a mi, no diguis adéu,
excepte si desperto embolcallada en plors.
Molt bonica
ResponEliminaGracies Ramón
ResponEliminaPenso que está escrito em catalão.. eu entendo perfeitamente o castelhano, o catalão escapa-me uma palavra ou outra, contudo entendi perfeitamente e por isso " no diguis adéu" porque me encanta teu modo de escrever.
ResponEliminaHay poesias en otras paginas escrito en castellano cuando quieras puedes entrar en ellas.
ResponEliminahttps://anna-historias.blogspot.com.es/2015/09/estoy-listo_13.html?m=1
Lo he entendido casi todo es preciosa.
ResponEliminaBesos