Els teus braços m'envoltam,
el meu cap recolzat a les espatlles;
Lentes paraules de consol cauen sobre mi,
però el meu cor no té descans.
Perquè només l'ànima queda de mi,
El meu cos va fugint de mi.
Només puc donar-te un cor ferit,
uns ulls esgotats pel dolor,
i una boca que no pot somriure.
Però rodéixa’m amb els
teus braços,
fins que el somni em arrabassi.
Llavors m'ho dius a mi, no diguis adéu,
excepte si desperto embolcallada en plors.
