CAMINS DE SILENCI

Ella camina pels carrers deserts,

una rialla amaga penes,

el rostre brilla amb esperança,

els ulls revelen dolor constant.

 

Vol viure, lluita amb força,

cada dia una batalla,

cada somriure, una façana,

darrere la veu dolça, tristesa.

 

Les estacions passen sense sentir-les,

segueix endavant,

no viu, sobreviu,

enfrontant dimonis, en silenci.

 

Lluita amb l'ànima ferida,

la tristesa no es reflecteixi

en els ulls,

el cor pateix en silenci.

 

L'últim cant del cor,

un lament melòdic,

dolç com el violí,

canta a la vida i a la mort.

 

Canta, oh, canta,

alleuja el dolor,

soledat menys fosca,

en els últims moments.

 

Sap que és l'últim cant,

no hi haurà més cançons,

però en la dolçor del cant,

troba força fins la foscor,

i la pau eterna.

PLENITUD ETERNA

 Vivències ja viscudes, temps enllà,

segles de saviesa acumulada.

Ser, dins d'altres sers,

plenitud recollidora,

terra fermentada per antigues matèries,

esperant el retorn a ella.

 

Cicle incomplet,

en procés de perfecció.

Vida que dóna vida,

tots els mons dins el meu món.

 

Coronació.

ESTIU MEDITERRANI

 Flair d'agost de figuera abrusada,

simfonia d'olors: menta, fonoll, gessamí,

olivera i pinassa socarrimada pel sol

de la Mediterrània.

Brisa marina amb regust de sal,

cortina blanca que balla com gavina amansida.

Sesta embriagada de vi i formatge, de flaires

i sons d'estridents cigales mascles.

Cossos nus, suaus i suosos,

que conviden a la còpula, a fantasies

desbordades pels cinc sentits.

L'ÀNIMA DE LES FLORS

 Aquelles flors que han brotat

al mig del camí,

aquelles flors semblen tristes,

però encara m'han encantat veure-les,

encara que estiguin destinades

a morir sota els nostres passos,

sense cap lament.

 

Morrerem lentament, sense consol,

però elles reneixeran una vegada i una altra;

el poeta s'encarregarà de que mai moren,

i això perdurarà eternament.