diumenge, 9 de gener del 2022

QUE ET PERDONI DÉU ...

Una carícia al vent

estremeix les meves pors,

com cada moment

que sempre et recordo.

Aquest cafè amarg

insípid, fred,

crida la teva absència

vetllant les meves tristeses.

 

Difícil oblidar-te ...

Cremen els meus instints

i si miro al cel

s'entristeix la meva ànima.

 

Si busco raons

que desperti la meva innocència,

la màgia ingènua

sempre vacil·lava, allà estava ...

 

No et culpo,

va ser la meva libido ser

decidit a estimar-te

mentre tu ho arruïnar.

 

Pagament el preu del meu amor

amb la meva intens i noble cor,

assumint mil pesars

demanant a Déu et concedeixi perdó.

 

Aquest cafè té gust

de tu sense gust ni aroma,

no tens perdó

jo difícil ho faria ...

Que et perdoni Déu ...

13 comentaris:

  1. Un bello poema con un regusto de tristeza en el.

    Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias por tu paso por el blog
      cuidate mucho
      Besos

      Elimina
  2. Por suerte fue consentido, así que entregarse, si es con amor, es una experiencia bonita.

    Un abrazo, Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por tu paso y comentario en el blog
      cuidate mucho

      Elimina
  3. Hola Anna. La veritat els teus poemes són de molta força emocional. Un cafè amb tu aquest començament d'any, i encara que no entro massa als blogs, et desitjo el millor per aquest any.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Triste poema de desamos, en el que derramas desilusión
    Me gustó leerte
    Un abrazo
    Carmen

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por tu aportacio y visita al blog
      cuidate mucho

      Elimina
  5. Un poco triste, pero muy bonito. Un placer leerte Anna. Besos.

    ResponElimina
  6. God always forgive everybody...

    Wonderful poem....

    ResponElimina