Ara que puc pensar una estona
ara que no puc fer res.
La mirada mig perduda
damunt les rajoles blanques
pacífic, reposat,
soc lluny del meu cos que ara reposa
i en duen de la mà del pensament.
No se quanta estona estaré aquí
ni qui n’empeny fora
a lluitar contra el dolor
però ja fa estona que soc lluny d’aquí
aquest fred gèlid de parets blanques
en el passeig dels núvols tendres
deixa’n ara sentir l’olor del silenci.
1987