SOC O NO SOC

Jo estic absent però, en el fons d'aquesta absència,

hi ha l'espera de mi mateix.

I aquesta espera és una altra manera de presència,

l'espera de la meva tornada.

Jo camino en viatge donant una mica de la meva vida,

que m'han esperat molts anys.

 I es van cansar d'esperar-me i es van asseure.

Jo no estic i estic.

Estic absent i estic present en estat d'espera.

Ells voldrien el meu llenguatge per expressar-se,

i jo voldria el d'ells per expressar-los.

Heus aquí l'equívoc l'atroç equívoc.

Angoixant, lamentable,

em vaig endinsant en aquestes paraules.

Vaig lligant les meves frases,

se'm van caient les carns.

I el meu esquelet es va revestint de sentiments.

M'estic fent poeta?

És dolorós i ple de tendresa.

Podria donar un crit ,però s'espantaria .

Amb la transsubstanciació, si es sere poeta,

o simple desgraciat que no sap expresar.se.

Cal guardar silenci.
Esperar en silenci,

per tenir i saber una resposta 

ADEU PRIMAVERA

L'últim raig de sol,

s'emporta la primavera.

I demà, amb la llum primera,

naixerà un estiu d'estrena.

L'estiu que ara comença,

és amable i compassiu.

Omple de promeses l'aire.

És l'olor de la ginesta.

És l'amic quan em somriu.

Escampa la pluja i la pena,

m'abraça, m'empeny en l'aire.

És com la teva abraçada,

càlid refugi d'olors,

que m'envolta altra vegada.