AMISTAT REBUTJADA

La teva amistat em fa mal,
és en l'aire,
segueix dins meu.
Mai no podré oblidar
la teva amistat, que ara em rebutja.
Tot i que m'ignoris, mai t'oblidaré.

La teva amistat que m'ignora dia a dia

La teva amistat avui em fa mal,
perquè la meva rebutja si tu has decidit ignorar.
Una amistat tan meravellosa i inoblidable,
que mai no podré recuperar

Continuo buscant dia i nit,
i en cercar, l'única persona que trobo, ets tu.

Et dic adeu
sense cap remei.
No et recuperaré mai, estic resignada.

Avui en dir-te adeu,
sabent que jo mai t.he traït
ara li dic adeu a la felicitat i a l'esperança de recuperar.te
i dic hola al buit
hi ha la solitud mes extrema.

MAR

 El mar va fantasiar en ona alta
que tu m'acariciares.

Necessito un instant dels teus llavis,
necessito dir que l'aurora,
en què es fa de dia és amb mi,
que sí, que ens estimem.

O emporta't amb tu aquests dos goigs
i pors i gemecs.

O m'ho dius a mi les teves mans,
dues blanques suaus carícies,
dos els passos;
dos nàufrags sense port;
dues gotes d'una pluja d'estiu;
dos temples, sense guia;
dos cels, dos inferns,
dos déus, i una sola ànima
sobre el caos.

12 OCT RES A CELEBRAR

No escrigueu al vostre gust la història.
No amagueu la veritat,
no hi va haver descoberta.

Si no ser invasió, mort,
genocidi sense pietat.

La taca que segueix la humanitat,
per difondre la cultura.

I l'única cosa va difondre, va ser amargor,
violència, sang i mort.

I saquejar una altra cultura
robant-los violant-los,
escorxant-los i torturant-los fins a morir,
no és descobrir és aniquilar.

Res a celebrar.
No es pot celebrar la mort d'un poble
privant-los de la seva llengua,
costums i les seves propietats,
a benefici d'un altre, esborrant la veritat,
i reescrivint al seu gust la història.

 

 

 

RENDIDA

Em sento rendida per escriure.

Els versos que em remouen sentiments

en l'atmosfera oculta de la ment

amb el deliri intern d'escriure.

 

I navego en silenci a contracorrent

amb una idea noble incandescent.

 

Intento la puresa amb què brollant les síl·labes del cor

sobre el paper d'aquesta escriptura.

Resta imprès en fulls com un tresor

malgrat que passi el temps mai, mai no mor.

 

La paraula ens fa viure uns horitzons

que creo amb la bellesa essencial de poema