dimecres, 27 de setembre de 2017

DONDE ESTA LA DEMOCRACIA

DEMOCRACIA

Un dolor los ampara a los humillados
de todo un país que clama libertad,
de un país que los anula, y aniquila,
cada vez que quieren dar su opinión.

Solo quieren volver a tener libertad
de una tierra que era rica.
De una nación invadida y siempre pisoteada.
En las urnas sin la batalla,
solo con el amor a una tierra,
a su país, a su nación.

Calles tomadas por los ciudadanos,
expresando su derecho a decidir su futuro.

Un oprimido pueblo en su dolor,
de pagar multas exageradas,
para poder expresar su opinión.
Es castigando por su integridad.
Van profanando todas sus competencias,
anulando todo lo que con esfuerzo
y sufrimiento, consiguieron en anterioridad,
su patria y su libertad.


Su ambición cruza fronteras,
expresan al mundo un solo deseo
ser libres de un país opresor
que les anula como país.
Nación y autonomía,
solo es votar para expresar
su deseo de ser libres.

Han sido engañados,
pues solo tienen un gran interés
por el dinero que de ellos roban.
Llevarse su riqueza y honor.


Ciudadanos por el amor
a la patria, encarcelados,
tapando su verdadera identidad.


Pobre de aquel que no vote,
le quitan todo lo que le ha dado.
Libertad sin ser libre,
derechos sin derecho a nada
pueblo en lucha sin cuartel.
Y por poner unas “urnas” los han crucificado…

dilluns, 25 de setembre de 2017

EL RECORD

EL RECORD

Quan la meva veu es perdi en el silenci,
i la meva paraula sigui petjada d'un altre temps,
si encara penses en el meu, jo estaré vivint,
perquè jo viuré... si estic en el teu record.

Quan la meva veu es perdi en el silenci,
si tu encara em recordes, jo seguiré vivint,
a l'espai eteri, en un lloc incert,
seguiré sempre viu... encara que ja m'hagi mort.
Les persones no moren si estan en el record,
mai es mor l'ànima, només es mor el cos,
l'ànima és alguna cosa eteri, és com el pensament,
és una fantasia, és... És tot un univers!!

Quan ja m'hagi anat, et demano, t'encomano,
no em tiris a l'oblit... vull seguir vivint.

EL RECORD

Si un sol oblit aconseguís
per tapar el teu record;
segur, jo, tindria por
d'endinsar-me en él;
l'oblit és alguna cosa cruel
que a ningú l'hi desitjo.

En l'oblit, queda això
sense substància i sense textura;
que ni pena o dolçor
i molt menys calor;
allí, no entra l'amor
que ahir ens donés tendresa.

dissabte, 23 de setembre de 2017

LLUVIA EN EL MAR

Como un eco del trueno
se oscurece la noche,
la lluvia en celo
aviva al horizonte.

El diluvio se prodiga en el mar
con asees transparentes
y espadas de cristal.

La lluvia hace huecos
en el mar sigiloso
y cada gota se abre en un caleidoscopio.

La lluvia empapa al mar,
lo viste y la desnuda,
borracho en su burbuja.

Las nubes se llenan de la lluvia
y el mar se vuelve amparo

y espejo de la luna.

dijous, 21 de setembre de 2017

ET TINC I NO

Perquè et tinc i no,
perquè et penso,
perquè la nit està d'ulls oberts,
perquè la nit passa i dic amor,
perquè has vingut a recollir la teva imatge
i ets millor que totes les teves imagines,
perquè ets bufona des del peu fins a l'ànima,
perquè ets bona des de l'ànima a mi,
perquè t'amagues dolç en l'orgull,
petita i dolç, cor cuirassa.

Perquè ets meva,
perquè no ets meva,
perquè et miro i moro
si no et miro i moro,
i pitjor que moro
si no et miro, amor,
si no et miro.

Perquè tu sempre existeixes onsevulla
però existeixes millor on et vull,
perquè la teva boca és sang
i tens fred,
haig d'estimar-te, amor,
haig d'estimar-te
encara que aquesta ferida dolgui com dues,
encara que et busqui i no et trobi
i encara que
la nit passa i jo et tingui i no

dimarts, 19 de setembre de 2017

A PESAR DEL TIEMPO

Si a pesar del tiempo,
nuestro amor crece y crece,
su fuerza se transportará por todo el mundo
y todos los seres estarán impregnados
de un poco de esencia de nuestro gran amor.


Será ese el momento justo, 
en el que al ver cualquier persona 
por la calle note que tú me quieres, 
porque sentiré la esencia de nuestro amor 
desprenderse de esa persona. 

Si a pesar de celos y de envidias,
conseguimos que nuestro amor perdure 
y en él nos reflejamos cada día, 
conseguiremos que el odio de la gente, 
salga lanzado de sus corazones 
y se llenen de fuerza y energía, 
y viviré cada día feliz 
y si a pesar del tiempo, 
que no para y estaremos rodeados 
si a pesar del tiempo, 
tú me quieres si a pesar de todo, 
me deseas yo viviré por ti, en esta vida

diumenge, 17 de setembre de 2017

ALMA


Que es el alma,
el alma es inmortal, y la vida es un día.
El alma es aquello por lo que vivimos,
sentimos y pensamos.

El alma resiste mucho mejor los dolores agudos,
que la tristeza prolongada.
El cuerpo humano no es más que apariencia,
y esconde nuestra realidad.
La realidad es el alma.

El alma descansa cuando caen sus lágrimas;
y el dolor se satisface con su llanto.

En tres partes se divide el alma humana:
en mente, en sabiduría y en ira.

El alma es un cáliz,
que solo se llena con eternidad,
el alma desordenada,
lleva en su culpa la pena.

El alma es una materia luminosa,
que quema sin consumir;
nuestro cuerpo es el huésped 

divendres, 15 de setembre de 2017

S'ASSECA

La meva ànima s'asseca
i els meus sentiments,
es podreixen en el meu pit
per la pèrdua de la meva ànima,
em sento buit,
sense destinació ni lloc on anar,
sense amor i sense fe.

El meu cor palpita,
fins al punt d'explotar
dins del meu cos,
però no vull ni demano res
perquè se que no mereixo res.

En el meu cap solament existeix un lloc fosc
sense pensaments, sense un somni
que aconseguir i sense una meta.

Odi amb tota la meva força
que em queda i la poca vida
que em resta a qui es va atrevir
a posar fi als meus somnis.

Em va fer canviar i girar el meu món
d'una frega a un negre, del bé al dolent, odiós,
insuportable, agressiu, impulsiu, mamen, dèspota, orgullós...
a la persona més buida en l'infern. 


Dins de colors foscos jo solament sóc el negre, 

sense gràcia, però amb elegància esperant l'inevitable. 
Fer fallida més aquest cor?, qui s'atreviria? 

Ningú. Prefereixo ara odiar
i mai estimar, les portes de la meva vida
es van tancar al món al moment
en què vas entrar en ella.

El meu cap gira entorn de la maldat
sense que sàpigues que jo no t'observo,
et vigilo, no et busco,
t'assetjo, no et toco, et sento,
i si em beses provo el teu sabor dolç
i deixo la meva amargor en els teus llavis com un record 

i no queda gens més que esperar com un caçador la teva mort...
lenta i dolorosa de la qual solament em limités 
a observar i a riure igual que tu ho vas fer quan vas matar la meva ànima.

dimecres, 13 de setembre de 2017

ES BUIDA

No hi ha res aquí, 
la tomba és buida.
La mort viu


Pren el mirall i mira'n el fons, 
en el reflex amb què en els teus ulls 
clarament espia.

Ella és misteriosa garantia,
de tot el que neix. 


Res és vell ni jove per ella. 
En el seu seguici
passa un aire frugal de simetria.

Explica-li la il·lusió que tu ignores
on és, i en els anys que incorpores
al costat del seu pas escoltaràs el teu.

Alça els ulls al cel, 

sent el que hi ha de Déu en tu, 
quin és el seu,i començaràs a ser, eternament.

dissabte, 9 de setembre de 2017

SEGADOR-SEMBRADOR

SEGADOR

El segador, amb pauses de música,
segava la tarda.
La seva falç és tan fina,
que sega les dolces espigues i sega la tarda.

Segador que en daurats nivells camina
amb el seu soroll afilat,
derrotant les fines altures d'or
tira a baix també l'ocàs.

Segava les clares espigues.
La seva pausa era música.
La seva ombra allargava la tarda.
En els ulls portava un estel
que de vegades botava per tot el paisatge.

La falç afilada tan fi
segava el mateix
l'espiga que l'últim sol de la tarda.


SEMBRADOR

El sembrador va sembrar l'aurora;
el seu braç abastava el mar.
En la seva mirada les muntanyes
podien entrar.

La terra pautada de solcs
sentia els grans caure.
D'aquell ritme senzill i profund
melòdicament els arbres van posar la seva dansa a bressolar.

Sembrador silenciós:
el sol ha crescut per les teves màgiques mans.
El camp ha escollit un altre to
i el cel ha volat més alt.

Sembrava la terra.
El seu pas era bell: ni curt ni llarg.
En els seus ulls cabien les muntanyes

i tot el paisatge en els seus braços.

dijous, 7 de setembre de 2017

EL POETA NUNCA MUERE


El poeta nunca muere,
sigue viviendo a través de la palabra
de la brisa marina,
de valles y montañas
en el silencio de la noche
y en las voces del viento.

Vive en la sonrisa de un niño,
en su mirada tierna
en el resplandor del arcoíris
en el canoro canto del cenzontle,
en el rayo partido del sol
dentro del aroma fresco de las flores
que abren al verano.

El poeta nunca muere,
sigue viviendo a través de sus letras.
Nos priva de su presencia si,
más nos deja en heredad la esencia de su nobleza.

El poeta habita en la oscuridad del silencio;
en la roca que se posa detrás del horizonte
y hace danzar al viento,
mora en la luna plateada, su cómplice y compañera,
en la sílaba del agua que no tiene final
en el acento de la tierra al cual nunca lo borra el tiempo,
en el punto y la coma de la nube,
descansando en la línea de un poema.

Es el verso conjugado de la palabra amar;
es la misma vida; más nunca muere,
sencillamente se adelanta a pintar versos
en los lindes del tiempo y el espacio,
y vive susurrando palabras de amor
en el oído de su fiel lector,
habita en todas las cosas

porque de ellas nutre su musa.

dimarts, 5 de setembre de 2017

No quiero ser normal...
no quiero reír sino quiero...
no quiero vivir sin vivir,
no quiero callar,
lo que no se debe callar.
no quiero amigos omniscientes...
no quiero normal ser lo que esperan...
no quiero cosechar lo que siembras,
no quiero más sostener lo que el resto...

Vasta de guerras vehementes,
vasta de dioses profetas,
vasta de ver sin verse,
vasta de este egoísmo en el mundo...
quiero de este hastió escapar,
quiero de este tedio poder sobrevivir.

diumenge, 3 de setembre de 2017

DIUMENGE


És diumenge des del llit
i no saps quin temps fa a fora.

Mandrosa, vas conquerint l’espai
d’un llit de matrimoni que no escau
al complement ni ofereix resistència
i penses què seria llevar-te acompanyada,
l’alegria de fer el mort quasi flotant
en algun somni, sabent que l’escalfor
d‘un cos dormint et fa de boia.

Només d’imaginar-t’ho ja somrius
quan l’amenaça de pluja sobta el coixí
i et retreus voler tot el que vols, i dius
escoltant-te la veu, que encara té son:
l’amor romàntic alimenta les putes,
l’amor romàntic alimenta les putes.
Però ni amb la repetició t’has convençut.

divendres, 1 de setembre de 2017

ATURA'T- SILENCI-M’ATURO I INSPIRO

ATURA'T

Aquí s'acaba la història.
Amb uns segons de diferència
hem passat de tenir la bossa plena,
a tenir-la buida.
De tenir amor, a tenir rancúnia.
De tenir ganes, a perdre-les.
Quina valentia la teva
de matar-me d'una sola estocada
quan més confiança et feia.

Atura't.
Ja res em queda.
Fins i tot les llàgrimes
van decidir oblidar-te,
i marxar lluny on la por
no fos la meva guia per viure.
Atura't i pensa.
Això és el que volies?
Doncs, mira,
t'ho has servit amb safata,
en la mateixa que un dia
et vaig regalar l'ànima,
i ara em tornes les seves engrunes.

SILENCI

Amb el silenci,
m’acarones amb la mirada
en el silenci,
t’observo amb els dits,
la teva essència em captiva
en el silenci,
degusto les teves paraules
escolto el batec de la vida
i l’emoció compartida.

M’ATURO I INSPIRO

Camino, m’aturo i inspiro.
Records entre passejades,
perduts en els perfums
dels vells temps.

I pensem en el passat,
i vivim en el present,
i creixem cap endavant,
i forment la nostra ment.

Moments viscuts,
un gra de la nostra historia
de les nostres vivències
de la nostra existència
la nostra pròpia vida
que ens queda escrita
en la nostra memòria.

Quin plaer és la vida
que ens fa viure amb bondat,
però que  poc a poc ens priva
la nostra societat.