dimecres, 12 de setembre de 2012

EL DOL




Pujaré la tristesa dalt les golfes                     
amb l'anima  destrossada,                          
sense ulls de tant plorar.                             

I baixaré vençut, amb vestit d’alegria,           
desprès de perdre la batalla.                  




DÓNA'M LA MÀ


Dóna'm la mà que s'acosta la meva hora.
Que el cor va deixant de bategant.
Tenim la mida de tantes coses
per dir.nos i per recordar,
dolç i  fidel amic.

Dóna'm la mà i dóna'm l'ultim bes a la galta
abans que em prengui la vida l'ombra.

Dóna'm la mà en aquest ultim instant
que la vida deixa de bategar.




ELS RECORDS  2007



En la vida he passat
moments bons i dolents.
Alguns que estimaré i
d´altres que rebutjaré.

Cadascú té un record,
un passat que mai oblidarà.
Alguns de borrosos molt estimats,
i d´altres de més clars força enyorats.

No pots oblidar el record més adorat.
Encara que ho intentis mai s´esborrarà.
Però els d´agonia i de tristesa,
sempre t’acompanyaran.

I un dia em vaig mirar
i vaig pensar :
" si un dia se m’esclata el cor,
aquest sera el meu ultim record".

                               
                                                                                                             


Manca de vida

Un fil prim ple de dies
que es tiba i s’encongeix.
Fent camí, via a via.
I un dia la llum, es debilita.
Perd la força dels primers dies,
és l’estrella que duem a dins
que vol marxar a un cel infinit.
Un dia vam néixer,
d’un atzar de dues ànimes foses,
que potser ara ja són mortes.
I el seu abandó d’aquesta vida
ens endinsà en la pena més pena
de totes les penes.
Aquells que estimem marxen
però el nostre consol és que els seguirem,
tard o d’hora, serem de nou amb ells.
La vida té una sola direcció,
un mateix fi per a tots.
Cal aprofitar-la amb dignitat
i ser millor del que som.
I quan tot s’hagi acabat
poder descansar contents
d’haver viscut el present,
d’haver recordat el passat.
I ara, que som allò que ens queda de temps
Rumiem com el viurem,
com el deixarem fer,
com farem sense deixar fer,
sempre sent nosaltres,
sense voler ser altres.
Únics ja sent rics o pobres,
acabarem enterrats,
o cremats
o esquarterats.
I la nostra ànima s’enlairarà
cercant les altres ja enlairades.
Tot comença i tot acaba,
sense excuses,
sense fugides,
sense temps.
S’acaba el present.
Roman tot ja en el passat.
El fil prim s’ha trencat.

Carolina Ibac.

diumenge, 2 de setembre de 2012

TERRA

Pare ...estan matant la Terra




MEDI AMBIENT

Se m'ensorra l'ànim,
com els penya-segats
corroïts per les infiltracions de l'aigua.

Els meus sentits són pertorbats,
com els ocells i els peixos
per les ingerències de l'home.

La meva vida ha canviat.
La meva vida es va acabant
com el temps del nostre món.

Tinc el cor reescalfat.
jo tinc sentiments
que m'espanten l'ànima.
Aquests sentiments
produeixen un efecte d'hivernacle terrible,
i em pertorben la existència.
Abocant els meus sentits,
desposseïts dels seu esperit.

I així es la meva vida,
com el nostre món,
resten condemnats.

M'ha agafat des previngut
i el destí s'ha rigut de mi,
com l'home de la Terra.

Voldria poder aturar aquest efecte
i les seves conseqüències.

Voldria trobar la via de fugida
el més aviat possible.
Més important es la meva vida
i la dels homes i no s’en adonen,
encara segueixen amb dubte
i encara discuteixen,
per afrontar aquest problema tant greu
Només perdre més el temps.