dimecres, 25 d’octubre de 2017

BOIG



A casa meva m'han dit que sóc boig,
i que tinc molts pardals dintre del cap.
Que amb el diable he fet un tèrbol tracte,
i que la màgica i única clau per tocar
el dos d'aquest món de malson,
la té un docte i molt savi psiquiatre.

I aquí em teniu, assegut, fent el tracte
amb el savi i molt docte psiquiatre ,
que vol obrir-me.....
Però no tinc clau.

I li dic clar que potser sóc un boig.
Em pregunta si dormo i tinc malsons.
Si del treball vull defugir tot tracte.
I també si comprenc que sóc un boig.
I el psiquiatre, dòcilment, gira l'esquena i el cap.
Com que sóc boig, tinc boira dintre el cap.
Faré un bon tracte amb el diable,
i afegiré un malson al psiquiatre.

dilluns, 23 d’octubre de 2017

ME DERRUMBO


Hoy me he vuelto a derrumbar,
me siento solo y perdido.
Yo mismo soy mí mismo frío;
mi misma soledad me abriga.
Yo mismo soy mí mismo fuego,
mi mismo corazón me empuja.
El miedo me ha dejado bien atado,
junto al dolor de cualquier tiempo pasado.
Y los que quieran caminar conmigo, que me sigan.

Soy sujeto omiso de mi vida,
que a mí misma vida condena.
Mi misma boca me encadena,
a besar con odio mi desdicha.
Soy astilla perdida en mil ramas,
por el filo del hacha traicionera.

El polvo de mi tiempo desespera,
dentro del reloj de arena.
Destierro cruel tiene el hombre solo,
el que solo tiene su pena.

dijous, 19 d’octubre de 2017

YO MISMO SOY, O NO

Yo mismo soy mí mismo frío;
mi misma soledad me abriga,
soy el mismo calor del infierno
y también el frío cielo.

Soy mí mismo cansancio,
mi misma eternidad,
soy mi propia ansiedad,
desconsuelo y soledad,
mi mismo tiempo vacío.
Soy mí mismo olvido,
mi misma ignorancia,
soy estérica y paranoica,
que poco a poco finiquito,
 tal vez no soy indecisa.

Camino descalza, sin calor
camino en arrapos, sin cuidado
camino con miedo, sin valor
esperando alguien a mi lado.

No me veo de cerca, no noto mi existencia,
no sé si es humildad e inocencia en mi mirada,
pero quiero tu perfecta presencia.

Odio estar sola y la brisa hostiga,

pero es ironía y de eso me río.

dimarts, 17 d’octubre de 2017

SUFRIR



Tengo que sufrir a diario,
el cruel  desprecio y violencia,
tanto verbal como física,
del hombre que he amado
toda mi vida.

Constantemente engañada.
Destruyéndome poco a poco
los sentimientos de cariño
que hacia el yo tenía..

No aguanto más tus nervios,
tus gritos de histérico paranoico
por simples tonterías.


No tolero más tus desprecios e insultos.
Estoy harta que me maltrates,
con tus locuras de maniático.
Que me manipules y escupas,
que me hagas sentir la mala
de nuestra vida en común.

No aguanto tus gritos
tus manías de meticuloso.
No soporto cuando me llamas,
y una vez llego a tu lado,
no me hablas y te vas murmurando
por toda la casa.

Me voy…….


Mañana  ya no  habrá dudas en mi vida,
ni temor ni nostalgia en mi mirada;
pues tú serás ya serás un trozo del pasado
que quedará enterrado entre la nada.

dimecres, 11 d’octubre de 2017

DIGUEM PROU

Diguem prou.
Ja n'hi ha prou
Ja fa molt de temps,
tants segles trepitjant
els nostres drets,
la nostra llengua,
la nostra dignitat.

Ens han volgut exterminar
durant segles mai ens hem donat per vençuts,
em seguit endavant malgrat les trepitjades

Aixequem la mirada amunt,
hem de fer-nos respectar com a país som!.
Diguem prou, fora les forces d’ocupació

Entonem de nou a recobrem la dignitat
i guanyem la llibertat

com els pobles lliures que érem

dissabte, 7 d’octubre de 2017

ENTRE MIG DE L’EGOISME



Entre  mig de l’egoisme de humanitat,
hi ha la infinita i mínima generositat
del ser humà.
Entre la violència i la guerra
hi ha la quietud de la pau,
més enllà de la por i de l’angoixa,
hi ha una mà que acarona ajuda
al costat de la humanitat.
Sempre hi ha algú
que dona alegria i l’esperança

que en un donant moment necessiten

dijous, 5 d’octubre de 2017

M'HA ENSENYAT

El silenci m’ha ensenyat on ets
he pogut escoltar els teus passos,
aquells que van acompanyats
per milers de petjades.

El silenci m’ha ensenyat
a cercar i trobar el camí
que em conduirà a  on tu ets.

En el silenci hi he escoltat
les paraules que en duen
per entendre on ets.

En el silenci he sentit
el teu respir, dolç alè
que no oblidaré.

El silenci m’obra el cor,
recordant i prego que no em deixis
que sempre m’empeny el silenci

la teva presencia amb la teva absència

dimarts, 3 d’octubre de 2017

SENTIMENT


Un sentiment per estimar la nostra terra
l'amor que ha perdut
i que mai ha tingut
espanya per Catalunya.

Ara sento la necessitat de viure,
amb esperit de lluita a l'ànima,
per defensar la meva terra,
d'avant la brutal acreció d'espanya
al nostre indefens país.

Avui pal·lidesa al meu rostre, l'ànima extasiada
de veure tanta maldat i brutalitat no justa.

Un sentiment crema dins el meu cor,
on són els drets humans?
On són les nacions unides vers aquesta violència
desmesurada a gen pacifica que sense por,

volien expressar lliurement el seu futur.   

diumenge, 1 d’octubre de 2017

ESCRIC SENSE LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Ho he perdut tot abans de néixer.
A les parets de la ciutat he llegit:
no tinc futur.
No podré mirar la meva terra
No més estimar.la i per ella no decidir.
El món està tan podrit,
que ningú m'acompanya.

Només sóc carn de canó,
no puc exposar-me lliurement
sóc un bistec més a la planxa insatisfet
el que vull no puc decidir,
per la meva convivència,
sóc ciutadà anònim,
que lluita deel seu dret com a ciutadà.

Per tant, cada dia viscut, lluitant
és un magnífic triomf sense precedents,
guanyat a la violència gratuïta.